NI SANG NI ORGULL (5-0)

El Barcelona va arribar a la penúltima jornada amb un mosaic gegant d’ànim al Camp Nou, amb el silenci per bandera durant tota la setmana i amb la concentració més absoluta per donar-li avui una urpada a una Lliga que venia assaborint des d’octubre i la digestió era només qüestió de temps. Una sèrie d’entrebancs gairebé consecutius van dilapidar l’enorme avantatge que tenien els blaugrana i s’han hagut d’aferrar a l’èpica de les últimes setmanes per sumar ofici al seu enorme talent i seguir en la pole de la carrera cap al títol. L’Espanyol, per la seva banda, va fer un pas de gegant la passada setmana en el camí cap a la salvació matemàtica i ha apostat per un discurs de prudència i de coherència: el virtual, l’implícit ha d’acabar convertint-se en real. La resta de resultats de la jornada van acompanyar i l’Espanyol va consumar la salvació matemàtica; un consol en una tarda complicada per als espanyolistes.

El partit va estar amanit, durant tota la setmana, pel record del ‘Tamudazo’ del 2007. Potser fins i tot estigués ja en la ment dels seguidors dels dos equips des que es va conèixer el calendari el passat mes de juliol. És el que té. Aquell gol de Tamudo, que va suposar l’empat final a dos, va tenir dues clares conseqüències. La primera, el de Santa Coloma es va convertir en aquest moment en el màxim golejador de la història de l’Espanyol. La segona, aquest gol va arribar just al final del partit i va canviar, a falta d’una jornada, el destinatari del títol de Lliga. Heroi i dimoni. Tot en un. Han passat nou anys i el record ha cobrat una vivesa inaudita aquesta setmana. Ni els millors guionistes haurien pogut planificar una setmana com aquesta.

I el partit? Doncs escenari de luxe per a uns i puzle obligat per a altres. Els locals arribaven amb l’onze de gala (excepte per la lesió de Bravo). Els blanc-i-blaus, amb un trencaclosques per les baixes per sanció d’Álvaro i Óscar Duarte, el que va obligar a Galca a recompondre també la defensa després de fer el mateix des de fa dies al centre del camp amb la lesió d’Abraham.

I el partit? Doncs de tarda de transistors, com es deia abans o de Multifutbol televisiu com correspon al segle XXI. Tots alhora i tots amb els seus comptes particulars. Els de dalt i els de baix i tots pendents del que passava en altres camps.

I el partit? Doncs va començar com a millor volia el Barcelona: amb gol de Messi en una falta a la frontal de l’àrea en el primer xut a porta dels locals. El segon va ser un gol anul·lat a Rakitic per fora de joc i el tercer, una altra falta que va llançar Messi fora. L’Espanyol no aconseguia desfer-se de la pressió local i amb prou feines mantenia la possessió de la pilota. La primera oportunitat amb una mica de sentit va ser una pilota llarga cap a Caicedo que no va poder controlar davant la sortida de Ter Stegen. Piqué va treure prop de la línia gol un xut de Víctor Álvarez després d’un mal rebuig del porter alemany.

Després del descans, Galca va treure a Gerard en lloc de Caicedo i quan semblava que l’Espanyol començava a carburar i a tenir més possessió, Luis Suárez va aprofitar un forat a la defensa per posar el segon al marcador. I poc després el tercer, al rematar un córner i empènyer claríssimament a Javi López per rematar a plaer.

Galca va seguir movent la banqueta i el Barcelona va fer el mateix. El quart el va fer Rafinha després d’un mal control de Pau, quan el blaugrana no havia complert el seu primer minut al camp. Neymar va fer el cinquè, a plaer, en ple desconcert blanc-i-blau.

Font de la noticia i foto: rcdespanyol.com

Share Button

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

* Please arrange the below number in decreasing order