MÀXIMA IGUALTAT (1-1)

Quique Sánchez Flores no volia esperar més jornades a sumar la primera victòria. Després de l’amarg empat davant el Màlaga en la qual l’equip va dilapidar un clar avantatge en el marcador, el tècnic havia animat a l’equip a incrementar el caseller de punts aprofitant la visita a Anoeta, un estadi històricament complicat per a l’Espanyol, però una mica més amable en les últimes 11 visites, en què havia sumat quatre victòries i tres empats. Amb absències importants en l’onze (el virus FIFA de seleccions i el partit avançat al divendres, va deixar en el camp a un dels internacionals, un altre a la banqueta i dos més a Barcelona), l’Espanyol es presentava a Donostia amb la intenció de seguir creixent com a equip i el que es va veure durant la primera meitat va ser a dos conjunts que tracten d’afinar els seus mecanismes i que intenten oferir pinzellades de bons blocs, que és el que, en principi, sembla que han d’evidenciar al llarg del any.

Cares noves en els dos equips. Idea d’elegància en el joc en els dos tècnics. I exercici absolut de control. Molts minuts de tempteig, com en la boxa, dos exemples clars d’equips que es respecten i que han hagut de de mirar de reüll el què va succeir la passada temporada en la qual els visitants van ser clars dominadors en cadascun dels enfrontaments entre tots dos a Anoeta i Cornellà-el Prat. Pausa i control.

De fet, les millors jugades (aïllades) van arribar en els últims minuts de la primera meitat. Baptistao va intentar una rematada llunyana veient avançat a Rulli i Zaldúa va buscar un xut vistós dins l’àrea que va marxar molt desviat. Molt poc abans del descans, una indefinició entre els centrals bascos i el seu porter va acabar amb un rebuig del meta qual es va estavellar al cos de Piatti, que perseguia la jugada. Sense més emoció.

Per a la Real era un examen de confirmació després d’haver perdut clarament en la inauguració del campionat davant el R. Madrid, però va poder recompondre la seva imatge i certa calma amb una victòria a Pamplona. Es recordava per Anoeta precisament això, que l’equip ha evolucionat com a visitant però no acaba de carburar com a local.

Possiblement això va animar els locals en la segona meitat, en què van entrar més veloços i va provocar que Illarra llancés molt ajustat al pal de Diego López i poc després Juanmi va marcar (i va ser anul·lat) per un clar fora de joc.

El partit va entrar en una fase de titubejos que va aprofitar l’Espanyol per avançar-se al marcador. Els de Quique van barallar per una pilota sobre la mitja lluna local i Piatti va aprofitar per portar-la-, buscar un forat i col·locar-la lluny de l’abast de Rulli, que a partir d’aquest moment es va veure novament assetjat amb una pilota que va detenir juntament travesser amb tot el cos dins i una nova internada de Piatti que el va obligar a emprar-se a fons.

La Real va tirar d’orgull per a acostar-se a la porteria de Diego Reyes. Va ser sumant efectius en atac i fent que les rodalies de l’àrea catalana es poblés de jugadors. En un d’aquestes aproximacions, William José va superar en el salt a David López i va aconseguir l’empat. Però els blanc-i-blaus van reaccionar i a la següent jugada Óscar Duarte va rematar forçat una bona oportunitat després d’un servei de córner.

Tocant el temps afegit, Javi Fuego va rebre la segona groga després d’una traveta a l’omnipresent Zaldúa. L’Espanyol va haver de jugar els últims moments amb un futbolista menys sobre el terreny de joc. Xiulet final i màxima igualtat per assenyalar taules finals al marcador.

Font de la noticia i foto: rcdespanyol.com

Share Button

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

* Please arrange the below number in decreasing order