DUES ESPURNES (2-0)

Marcar al tall del descans és sempre un toc psicològic per a qualsevol equip. Això va fer el Villarreal, Soriano va aprofitar un aldarull a l’àrea per avançar l’equip de Castelló. En el segon temps, l’Espanyol va créixer per realitzar un dels millors partits de la temporada fora de casa, però Bakambú va posar la sentència després d’un xut que es va colar a la porteria de Diego López amb un desafortunat rebot.

Les hores prèvies al partit es van omplir amb floretes i prudència en un i altre banqueta. Quique reclamava passió per seguir avançant en la classificació i decisió per consolidar un projecte que requereix, també, cautela en el seu estat actual davant un equip construït per anar a la Champions. A la banda del Villarreal, Escribá parlava clarament que l’Espanyol era un ferm candidat a colar-se entre les places nobles de la classificació. I no es fiava. Lògic. I menys perquè el seu equip no guanyava a casa des de finals de gener i perquè, en l’últim partit, se li va escapar un clar avantatge de 2-0 davant el Madrid.

En qualsevol cas, el Villareal va arrencar amb una acceleració a fons que va portar a Diego López a detenir amb el peu una rematada de Bakambú sense haver complert el primer minut de joc. L’Espanyol no es va immutar i va seguir a la seva: cosir tots els espais possibles per evitar les passades interiors de la poblada davantera local. Poc a poc va anar assecant aquests espais i Piatti i Gerard van posar en dificultats Andrés Fernández. És més: el col·legiat va anul·lar un gol del davanter català després de rematar de cap avançant-se a Víctor Ruiz i que aquest acabés a terra. “Falta? Falta?” Es preguntava Gerard.

Els dos últims minuts de la primera part van tornar a ser frenètics. Diego López va desviar un xut de Soriano i en la contra de llibre que va armar l’Espanyol, Andrés Fernández va rebutjar amb el cos una rematada proper de Jurado. I quan el partit llanguia, camí al descans, Soriano es va colar entre els centrals per caçar una pilota que va posar Soldado abans que sortís fora de porta. Va ser un cop sec. Sense altra opció més enllà que la d’anar al vestidor amb el marcador en contra. Un cop inesperat.

La segona meitat va començar amb un altre empenta de Bakambú i tornem-hi. L’Espanyol, a la seva: va manejar la pilota amb criteri i va anar incrementant la possessió fins a obligar a recular els locals. Quique va donar entrada a Caicedo en lloc de Piatti i va buscar més presència en atac aliant-lo amb Gerard.

Ni l’equatorià ni el català van arribar al 69 a una centrada des de la dreta que va acabar passejant-se davant d’Andrés, que buscava tapar tots els forats abans que arribés Jurat.

Els blanc-i-blaus s’estiraven, aprofundien el camp a través de les carreres d’Aarón que no trobaven rematador. I quan més amunt estava el conjunt de Quique Sánchez Flores, Bakambú va sentenciar amb un fort xut que va impactar al pal per rebotar en el cos de Diego López i introduir-se desgraciadament a la porteria del gallec.

Amb dues espurnes, el Villarreal, equip Champions, va fer valer la seva qualitat tot i l’empenta del quadre perico.

Font de la noticia i foto: rcdespanyol.com

Share Button

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

* Please arrange the below number in decreasing order