ELS MILLORS FITXATGES

Queden encara deu jornades per acabar la Lliga però segurament la immensa majoria dels aficionats de l’Espanyol ja deuen tenir una opinió més que formada de com han sortit els fitxatges que ha fet l’Espanyol en la primera temporada de l’era Chen Yansheng.

I segurament gairebé tots coincidiran en que els dos López, Diego i David, juntament amb Piatti han estat, de llarg, els grans encerts d’aquesta temporada. Tots tres han donat fins ara un rendiment extraordinari, i en el cas de Piatti, fins i tot superior al que podíem esperar després d’haver jugat molt poc l’any passat al València. Tots tres han estat fonamentals per ara i amb uns números que no generen cap dubte.

També Diego Reyes s’ha acabat convertint en una peça important de l’equip de Quique Sánchez Flores. Un jugador que tothom entendria que la temporada que ve continués tot i que no al preu que ha fixat inicialment el Porto.

Leo Baptistao, d’entrada, havia estat també una bona incorporació, però aquests més de tres mesos de baixa per culpa d’una lesió envoltada i gestionada des del club, al meu entendre, amb massa misteri i silenci, fa que les valoracions que puguem fer sobre el brasiler es quedin a mitges. Baptistao ha aportat durant el temps que l’hem vist al camp aspectes molt positius. No és un golejador nat però aporta moltes coses, que la temporada que ve, amb permís de les lesions, esperem veure-li amb més continuïtat.

Javi Fuego ha ofert un rendiment força acceptable tot i que amb l’equip al complet aquesta plaça a l’onze titular sembla evident que és per a David López. Jurado ha anat de menys a més. Li ha costat entrar a l’equip però al final ha acabat sent titular. Jugador amb molta classe, dels que més de la plantilla, però que peca de poca regularitat. Capaç de fer grans actuacions però alternant-les amb dies on et costa saber si hi és.

José Antonio Reyes, Roberto i, sobretot, Álvaro Vázquez i Demichelis potser mereixerien un article a part per motius molt diversos, i si hi entréssim ara amb més profunditat ens acabaríem allargant més del compte i no podriem parlar dels “altres grans fitxatges” que ha fet l’Espanyol aquesta temporada.

Perquè a banda de tots els noms que hem repassat fins ara, probablement els grans fitxatges d’aquesta temporada ja eren al club. Per una banda, els fins fa poc jugadors del filial Aarón, Marc Navarro, Marc Roca i Melendo, i per l’altra, Gerard Moreno.

Veure jugadors al primer equip fets a la casa crec que és una de les màximes satisfaccions que poden tenir els aficionats pericos. Però sobretot, veure’ls amb continuïtat, no debutant i desapareixent com havia passat altres vegades, i aportant un rendiment igual o millor que els que ja hi eren o els que han arribat nous. En aquest sentit l’aposta que s’ha fet des del cos tècnic i també des del club és una de les grans notícies de la temporada.

Sempre he pensat que els equips que acaben deixant empremta són aquells que estan formats per una combinació de jugadors que coneixen bé el club, que l’han mamat des de petits, juntament amb d’altres que venen de fora i que poden aportar una qualitat i experiència que iguali o superi el que ja tens aquí.

Jugadors on la implicació i el coneixement del club ja la porten als gens. I aquests són els casos dels quatre joves que han pujat del filial i també el de Gerard Moreno, que la temporada passada amb prou feines el vam poder gaudir i que aquest any s’ha convertit en un dels líders de l’equip. Jugador bàsic per a Quique Sánchez Flores. Treballador incansable i, aquest sí, golejador nat. La millor versió de Gerard Moreno és, sens dubte, un dels millors fitxatges que podia haver fet l’Espanyol a començament de temporada.

Eudald Serra @eudald_serra

Eudald Serra
@eudald_serra

Share Button

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

* Please arrange the below number in decreasing order