LEO TOMBA BUTARQUE (0-1)

L’Espanyol segueix mostrant el seu bon moment i, sobretot, evidenciant que no abaixarà la guàrdia fins al final del campionat. Baptistao, conduint l’última contra del partit, quan el partit ja agonitzava, va signar el gol de la victòria en un partit d’alts i baixos i que va deixar als catalans molt feliços i als jugadors del Leganés aclaparats sobre la gespa.

No era un partit intranscendent. Ni de bon tros. Al contrari. Els dos equips es jugaven tres punts vitals per mantenir les seves aspiracions: seguir grimpant cap al cap de la classificació era l’objectiu perico i allunyar una mica més la zona baixa, el dels locals. Un mes i mig sense guanyar a casa era suficient argument per al Leganés en la seva carrera per sumar els tres punts. Dos mesos i mig sense fer-ho fora dels catalans (des del 4 de febrer a Màlaga) era la millor evidència per intentar arribar a la recta final de la Lliga el més amunt possible i amb el caseller de punts àmpliament sanejat a hores d’ara, una cosa que poques vegades s’ha viscut en les últimes dècades. Curiosament, en aquesta carrera per seguir sumant, el caprici del calendari ha deixat per al final que els blanc-i-blaus tinguin ‘ossos’ en els últims partits a casa, i fins allà volen arribar amb les seves aspiracions intactes.

Així les coses semblava obvi el que es podria veure durant els 45 primers minuts. L’Espanyol va sortir a controlar el partit. Sap que té arguments suficients en atac per a resultar letal quan tingui ocasió. Importava més tancar buits. El Leganés apostaria per la velocitat dels seus atacants i una pressió asfixiant sobre de la pilota. Feia bé, per tant, l’Espanyol en tractar de no cometre errors i l’esfèric fluís d’un costat a l’altre.
El partit, per tant, tenia els ingredients d’un cercavila. Amunt i avall enmig de la calor i a tractar de minimitzar els riscos prop de l’àrea pròpia. El Leganés ho va intentar amb dues accions ben elaborades per Gabriel Pires i Adrián Marín, però les seves rematades van ser fàcils per a Diego López. Caicedo va intentar donar la rèplica davant Herrerín. Una altra oportunitat d’El Zhar, des de fora de l’àrea, i un xut (alt) de Piatti va ser el bagatge de la primera meitat.

La segona part va començar amb un Espanyol més decidit a sumar-se a l’atac i Caicedo va tenir la millor ocasió del partit però el seu xut el va desviar amb dificultats Herrerín. I poc després el pal va trobar un centre xut de Jurat quan intentava rematar Piatti.

El partit es va desordenar des d’aleshores. Ja no hi havia tant control en cap de les àrees i Szymanowski va començar a ficar-se entre línies i a descompensar la defensa blanc-i-abans que tots dos tècnics comencessin a moure la banqueta. Els dos equips es van anar aplicant en les seves tasques. Va accelerar el Leganés en els últims minuts i l’Espanyol intentant treure la pressió local. El Zhar va tenir una gran ocasió dins l’àrea, però Diego López va posar la mà de forma providencial. Encara faltava la cirereta: traient la pressió local, amb dos tocs, la pilota va acabar per a la carrera de Baptistao que va esperar que sortís Herrerín, ja en el descompte, per superar-lo per alt. Tot el botí per a l’Espanyol.

Font de la notícia i foto: rcdespanyol.com

Share Button

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

* Please arrange the below number in decreasing order